Emissió 17: Les "mil aventures" viscudes per descobrir nous avencs a Sant Llorenç del Munt


Guia de l'Emissió: 
Jaume Claverí

Data: 5 de juny del 2013.

(Descarregar amb Ivoox) (Descarregar amb ITunes)


Voltar amb el el Jaume Claverí per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és increïble. Sap llegir la muntanya en claus molt diferents. Es fixa i sap explicar tot: les capes geològiques, els minerals, les plantes, la fauna... Això si, la seva gran passió són les cavitats.
El Jaume diu, en broma, que va començar a sortir per Sant Llorenç "amb menys 9 mesos, a la panxa de la mare". I és que els seus pares ja eren uns grans excursionistes. El seu pare va ser el primer president del Club Muntanyenc de Terrassa, fundat el 1948.
Al Jaume sempre li han explicat que amb 4 anys va pujar, dins d'una motxilla,  al Cavall Bernat. I amb 9 anys va baixar al seu primer avenc, a Reus. El seu primer record de la muntanya és un indret anomenat Banys Susanna, al costat d'unes feixes de la riera de Rellinars, prop de la font de Carlets.
El Jaume sap explicar-ho tot amb l'art d'un magnífic cronista. Les exploracions de cavitats narrades per ell són veritables aventures.
A mitjans dels anys 60 va aprendre els secrets de l'espeleologia a Montserrat. Però ben aviat va convertir Sant Llorenç en el seu centre d'operacions. Mai no li ha agradat repetir moltes vegades una mateixa cavitat. Ha preferit dedicar els esforços a cercar noves cavitats, tot i que l'obligués a sortir de la rutes establertes i donar infinitat de voltes pels racons més perduts.
En la seva vocació cercadora ha tingut diversos companys, com l'Eduard i el Xavier Badiella, el Ramon Comasòlives o l'Eloi Font. Però el seu principal soci espeleològic va ser el Joan Boixader, malauradament ja mort.
El Jaume ha participat en la descoberta d'unes 30 cavitats a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Això li ha permès "estrenar" avencs com: Can Garrigosa, Josep Castellet, Xarop, Forn de Pega del Dalmau, Lledoner, Sot del Muronell, Mas de l'Espluga, Torrent de l'Espluga, Quintana de Sant Jaume, Darna o Fastigós. També ha participat en el retrobament i continuïtat de l'exploració de cavitats, com l'avenc dels Peps (Solei del Sabater), de la Font Freda, de la Pregona o La Tudona.

Records d'algunes exploracions:
-La seva primera troballa ja va ser accidentada. Tornat de nit de la font de les Vendranes, van posar el peu en un forat. Era un avenc tant fangós que van anomenar-lo Fastigós. No tenia gaire profunditat, però un company seu va estar a punt d'ofegar-se per la "guilla".
-Immediatament després de tenir-se constància de l'obertura de l'avenc de Can Garrigosa, en Pereira, que anava els caps de setmana al mas, va avisar al Joan Boixader i el Jaume Claverí. Hi van anar amb poc material pensant-se que, al ser un forat nou, tindria poca fondària. Però es van quedar penjats i van ser necessaris reforços de material i companys. L'avenc supera els 40 metres.
- En Josep Castellet, un boscater de Sant Llorenç Savall que treballava per les finques del Dalmau i el Davi, van mostrar a l'Eloi Font i al Jaume Claverí tres cavitats en un sol dia. A una li van posar el nom del llenyataire perquè havia estat a punt de caure-hi a dins en passar amb la màquina. A una altra el van batejar amb el nom de l'indret més proper: el forn de pega del Dalmau. I al tercer li van posar el nom "ximple" de Xarop perquè el van poder explorar gràcies al xarop per la tos que portava l'Eloi, amb el que van poder activar els carburs a falta d'aigua. Aquell dia van acabar a les 12 de la nit d'explorar i van necessitar fer "auto-stop" per tornar a casa.
- També en Josep Lleixà, un boscater de Sant Feliu del Raco, els va mostrar tres avencs una altra dia: el del Lledoner, el del Sot del Muronell i el del Solei del Sabater. En baixar a aquest darrer van tenir l'agradable sorpresa de trobar una tarjeta dels Talps, un grup espeleològic de Sabadell. Es tractava de l'avenc dels Peps, que es creia perdut.
- Fa pocs anys també van avisar-lo de l'aparició d'un petit avenc, on havia estat a punt de caure una mula. No tenia més de dos metres de fondària, però en furgar amb una branca es va remoure la terra. És l'avenc de la Darna, que ha necessitat dos anys de feina per a deixar-lo ben net i estudiat.
- Una de les exploracions més difícils va ser la dels Caus del Guitard. Ningú no 'havia pogut endinsar-se gaire en la cavitat fins que el José Antonio Pérez, tot sol, va trobar i es va ficar per un conducte de 30 centímetres d'amplada que portava fins a unes galeries interiors.

La llegenda de les cavitats tapades:
El Jaume confirma la llegenda de que a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac es van tapar moltes cavitats fins a mitjans del segle XX.
Primer van ser els pastors i els boscaters que, per evitar caigudes, obstruïen els forats amb roques o llenya. Com aquests sistemes eren molt insegurs es va optar per cobrir els avencs directament amb ciment. Aquest va ser el cas de l'Esqueda de la pista de Can Torres o l'Avenc Tapat de Can Pobla.
Més endavant també s'ha posat ciments a cavitats properes a llocs transitats, com l'avenc del Cuento o algunes coves de la vessant esquerra del torrent de la Font Freda.
El Jaume va participar en la desobstrucció d'una cavitat que havia estat tapada. Es tracta de l'avenc de la Quintana de Sant Jaume.

Nou avenc a Matadepera.
Per diverses raons, el Jaume Claveri ha reduït en els últims anys la seva activitat a Sant Llorenç del Munt. Però en el darrer mes ha participat activament en la troballa i exploració d'una nova cavitat a Matadepera, l'avenc del Pont de Can Prat.
El forat va ser observat inicialment per l'equip d'Això és La Mola, que ràpidament ho va comunicar als grups espeleològics: el SIS del Centre Excursionista de Terrassa i al Jaume, que és del GES del Club Muntanyenc de Terrassa. Actualment estan fent els estudis corresponents grans espeleòlegs com el Salvador Vives, l'Eduard Badiella, el Tomàs Roy, el Joan Pladeveya, el José Antonio Pérez i el Jaume Claverí.
L'avenc està format en calcari, una característica que actualment no té cap altre forat de Sant Llorenç del Munt. Fa uns anys existien dos, el de les Pedres i el de Can Sallent, però van desaparèixer pels treballs de la cantera.
Més informació sobr el nou avenc de Matadepera:
- 3 de juny: Primera noticia a la Web del SIS, del Centre Excursionista de Terrassa. (Llegir)
- 6 de juny: Segona noticia a la Web del SIS, del Centre Excursionista de Terrassa. (Llegir)
- 7 de juny. Crònica de la descoberta i les exploracions. (Llegir)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada