Emissió 18: El mític grup muntanyenc "Yayüs", una forma diferent d'escalar i conèìxer Sant Llorenç

Guia de l'Emissió: 
Amadeu Pagès i Josep Puig
El Yayüs són un dels grups de muntanyencs més importants de Sant Llorenç del Munt des de la dècada dels setanta. La majoria dels seus membres van estudiar plegats a l'escola Tecnos i van coincidir en els curs d'escalada 1976/1977 del Centre Excursionista de Terrassa. Els seus princiapls impulsors són l'Amadeu Pagès i el Josep (Jep) Puig, que són els Gran Guies de l'emissió 18 d'Això és La Mola.
Els Yayüs està integrat per:
-l'Almadeu Pagès.
-el Josep Puig,
-el Manuel Cajide,
-el Ferran Hernàndez,
-el Norbert Castanyé,
-l'Anna Llongueres,
-l'Olga Coll,
-el Jordi Turull,
-el Joan Riera,
-el Francesc Jurado (Paco),
-la Luci Morera,
-el Jaume Rosaura,
-el Jordi Badiella,
-el Jordi Julià
-i el Joan Jover.

També hi anava amb ells, a vegades, el Joan Armengol i d'altres escaladors.

Inicialment sortien a la muntanya sense tenir un nom definit. Van decidir auto-batejar-se com a Yayüs quan van saber que començava a desenvolupar les seves activitats un grup més jove que ells, que s'anomenaven els Loküs. Aquesta altra colla suposava un trencament generacional per diversos motius. Per començar, feien servir els peus de gats, que acabaven de sortir al mercat i permetien escalades més ràpides.

Enfront als Loküs, als Yayüs defensaven una escalada més estètica i un punt de romanticisme en les sortides a Sant Llorenç. Consideraven que s'havia produït un canvi important en la forma d'entendre, atendre, relacionar-se i estimar la muntanya. Es veien molt més grans, seriosos, moderats ...farigolers... que les noves fornades. I, en base a tot això, va ser l'Amadeu Pagès qui va tenir la idea de batejar-se com a Yayüs. El Josep Puig hi va afegir el dibuix característic. El grup té, fins i tot, un lema, de l'Amadeu:
Sant Llorenç Grimpa Fi.


L'etapa del Xerrapetes i l'Agulla Dibona
L'Amadeu i el Josep van compartir part de la seva infantessa i adolescencia al mas de Can Bofí. Allà van conèixer i fer-se amics de l'últim carboner de Sant Llorenç del Munt, conegut com el Xerrapetes. Treballava pels Barata i vivia en el forn de calç que hi ha en el camí cap a Can Pèlags.
En aquella etapa, a principis dels anys 70, van explorar tots els voltants del mas i van fer les seves primeres escalades. Una d'elles van realitzar-la a una agulla de la canal del Bosc que el conegut i viatger doctor Josep Maria Arias (mort el passat desembre) va dir que semblava l'agulla Dibona dels Alps.
A la canal paralel.la, la del Pi Tort, també pujaven a uns blocs, que tenen un forat a sota, i que van batejar com la cova del Jep.
L'Agulla Dibona, de la Canal del Bosc (Foto: Amadeu Pagès)

L'Amadeu Pagès i el Josep Puig, dalt  de l'Agulla Dibona el 1972

Els Cavalls Bernat de Can Marcet i de la Vall
La primera escalada "seriosa" de tots dos va ser al Cavall Bernat, el de Can Marcet, l'any 1975. Ho van fer en dies diferents i ajudats, en els dos casos, per escaladors adults.
Però pels Yayüs el Cavall realment més emblemàtic es el Cavall Bernat de la Vall, sota el Montcau. Allà van fer la primera escalada amb una corda pròpia. El Josep recorda que ha pujat aquesta agulla més de 30 vegades.

L'ampolla de cava del Josep Barberà i l'etapa de recerca d'agulles
Com hem dit, gran parts dels membres dels Yayüs van fer el curs d'escalada el 1976/1977, si bé l'Amadeu Pagès ho va realitzar el 1977/1978 perquè el seu pare inicialment no va donar-li l'autorització.
El 1979 diversos membres dels Yayüs van assistir a la presentació que el Josep Barberà va fer al Centre Excursionista del seu llibre: "Sant Llorenç, Pam a Pam". Recorden que el Barberà va fer una aposta amb els assistents. Es va comprometre a regalar una ampolla de cava als qui trobessin una agulla que no havia pogut incorporar a la seva popular obra. Els hi va donar una pista: estava a les Fogueroses. Els Yayüs van trobar-la. L'Agulla de l'Aposta està al costat de la carena de la Punta de les Sepultures.
Més enllà d'aquest joc, el "Pam a Pam" del Barberà va ser un estímul pels Yayüs per anar a cercar les agulles del llibre i també per trobar-ne d'altres noves. L'Amadeu i el Josep recorden que el Barberà no va ser molt exacta en determinar les dificultats de cada agulla i que, en alguns casos, les dades per a localitzar-les eren minses. No obstant, van trobar-les i, a la vegada, van descobrir i escalar moltíssimes agulles de dimensions reduïdes que, fins aquell moment, havien passat desapercebudes.
De totes les seves agulles destaquen la del Ruf, que es troba entre les canals de Tanca i de l'Escaleta. Però van fer troballes a tots els racons de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. En els casos més destacats van posar un llibre de piades. Molts tenen més de 30 anys de "vida pròpia".
L'Amadeu explica que la recerca i escalada d'agulletes van fer-la en aquell temps, a contracorrent de les tendències de l'època. Però, per a ells, era una forma diferent de conèixer, d'explorar, Sant Llorenç.
El Josep era habitualment l'encarregat de fer el dibuix de les agulles, que acompanyava sovint dels seus característics ninots.



Obertura de Grans Vies d'Escalada

Els Yayüs també han obert grans vies d'escalada. La primera va ser al Morral Gran i el 1985 van obrir la via Malson Infernal a la difícil i emblemàtica Roca Salvatge. L'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa va demanar al Josep Puig una crònica de l'esdeveniment. El Jep fa unes interessants reflexions: "per bé que ens produiria una gran satisfacció esmentar aquesta via com el darrer problema de Sant Llorenç, estem contents que això no sigui així i que les possibilitats d'aquesta muntanya romanguin inesgotables".
Durant 30 anys han obert moltes més vies a Sant Llorenç. El més actiu en aquest aspecte ha estat l'Amadeu Pagès, que tot sol o conjuntament amb diferents companys ha obert moltes vies. Entre d'altres agulles i cingles es poden esmentar com exemple:

. Agulleta de Can Garrigosa,
- Canal de les Bruixes,
- Paret Oest del Cap del Mort,
- Roca de les Onze Hores,
- Cap de Trons,
- Els Plecs del Llibre,
- Cingle del Pont de Roca,
- Cinglera del Bolet de Can Pobla,
- El divertit Setrill de la Pola,
- Els Cingles de la Porquerissa,
- El Diagragma,
- La Sardineta de Baix,
- Sescorts,
- Placa Sibarit,
- Morral del Llop,
- L’ullal i l’agulla del Coll de Tanca.

Nou Cabres.
Una mostra més del seu coneixement exhaustiu de Sant Llorenç es el cim del Nou Cabres, L'Amadeu Pagès, fins i tot, hi ha dormit i ha fet un bon recorregut per aquells matolls solitaris.
L'Amadeu recorda que va trobar les restes de diverses alzines monumentals. Va adonar-se que havien estat tallades feia molts anys i havien rebrotat en la forma que ho fan totes les alzines treballades pels boscaters. Aquest fet demostra novament que, efectivament, com apunta la llegenda, uns llenyetaries es van enfilar al Nou Cabres sense cap tècnica d'escalada ni seguretat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada